Documents d'Anàlisi Geogràfica http://ada.uab.cat:8104/dag <p><span id="result_box" lang="en"><span class="hps"><em>Documents d'Anàlisi Geogràfica</em></span></span> és una revista acadèmica en accés obert que s'interroga sobre les interaccions entre natura, societat, política, economia i cultura que es donen sobre l'espai a les diferents escales. Editada conjuntament pels departaments de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Girona, <span id="result_box" lang="en"><span class="hps"><em>Documents d'Anàlisi Geogràfica</em></span></span> té una periodicitat quadrimestral. </p><p>Per a subscripcions de l'edició en paper, adreceu-vos a: Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, 08193 Bellaterra (Barcelona). Tel. 93 581 10 22, sp@uab.cat <a href="/dag/manager/setup/">http://www.uab.cat/publicacions</a></p> Servei de Revistes Digitals - UAB ca-ES Documents d'Anàlisi Geogràfica 0212-1573 Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:<br /><ol type="a"><li>Els autors conserven els drets d’autoria.</li><li>Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement-NoComercial Internacional de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. No podeu utilitzar el material per a finalitats comercials. La llicència completa es pot consultar a <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca</a>.</li><li>Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.</li><li>S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu <a href="http://opcit.eprints.org/oacitation-biblio.html" target="_new">The Effect of Open Access</a>, en anglès).</li></ol> Pérez-Olivares, Alejandro (2018). Victoria y control en el Madrid ocupado. Los del Europa (1939-1946) http://ada.uab.cat:8104/dag/article/view/v67-n1-gorostiza Pérez-Olivares, Alejandro (2018)<br /><em>Victoria y control en el Madrid ocupado. Los del Europa (1939-1946)</em><br />Madrid: Traficantes de Sueños, 211 p. (Publicat sota llicència Creative Commons 3.0)<br />ISBN 978-84-948068-6-5 Santiago Gorostiza Drets d'autor (c) 2021 Santiago Gorostiza https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2021-01-26 2021-01-26 67 1 179 181 10.5565/rev/dag.626 Jordana, Jacint (2017). Barcelona, Madrid y el Estado. Ciudades globales y el pulso por la independencia en Cataluña http://ada.uab.cat:8104/dag/article/view/v67-n1-orta Jordana, Jacint (2017)<br /><em>Barcelona, Madrid y el Estado. Ciudades globales y el pulso por la independencia en Cataluña</em><br />Barcelona: Catarata, 208 p.<br />ISBN 978-84-9097-634-0 Albert Orta Mascaró Drets d'autor (c) 2021 Albert Orta Mascaró https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2021-01-26 2021-01-26 67 1 182 184 10.5565/rev/dag.641 Les pastures de muntanya de la Serra de l’Aramo (Massís Central Asturià): anàlisi geoecològica, evolució històrica i dinàmica recent http://ada.uab.cat:8104/dag/article/view/v67-n1-beato-et-al S’analitzen les pastures montanes i subalpines de la Serra de l’Aramo, bastió calcari del Massís Central Asturià, centrant-se no només en l’estat i la composició dels prats, sinó també en el seu origen i esdevenir històric, especialment en la dinàmica actual. Les metodologies emprades inclouen, entre d’altres, l’estudi florístic i fitosociològic, la cartografia de cobertes vegetals i d’hàbitats d’interès comunitari de port herbaci, l’assaig de la pedoantracologia i tècniques historicistes. Com a resultat, s’han caracteritzat les pastures montanes i subalpines, així com cartografiat la distribució dels hàbitats herbacis 6170, 6210, 6230, 6510, 8130 i 8210, i ha quedat establerta l’expansió de les pastures durant l’edat del bronze. Així doncs, cal destacar el ric llegat de les pastures de muntanya com a entitat sociocultural, paisatgística i geoecològica, de manera que la seva gestió mereix una profunda reflexió d’acord amb el canvi global actual. Salvador Beato Bergua José Luis Marino Alfonso Miguel Ángel Poblete Piedrabuena Raquel Cunill Artigas José Manuel Rodríguez Berdasco Drets d'autor (c) 2021 Salvador Beato Bergua, José Luis Marino Alfonso, Miguel Ángel Poblete Piedrabuena, Raquel Cunill Artigas, José Manuel Rodríguez Berdasco https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2021-01-26 2021-01-26 67 1 5 32 10.5565/rev/dag.654 Análisi de canvis en les cobertures i usos del sòl de la conca del riu Cuale, Jalisco, Mèxic http://ada.uab.cat:8104/dag/article/view/v67-n1-cruz-tellez-carrillo Es va classificar la cobertura de tres imatges satel·litàries Landsat (P030 y R046) dels anys 1990 (Sensor TM), 2003 i 2013 (Sensor ETM) amb el programari SIG Arc Gis 10 (ESRI, 2008) ®. Es van generar mapes temàtics amb quatre classes de cobertura, amb una fiabilitat del 75%, el 78% i el 86%, i estimacions del coeficient Kappa de 0,61, 0,67 i 0,80, respectivament. Aquests mapes van ser comparats mitjançant matrius d’error, on es van registrar processos evidents, com el canvi de cobertura en espais destinats a activitats agrícoles. La taxa de canvi va ser del 0,99% per al bosc temperat de coníferes i latifoliades, el bosc tropical subcaducifòlia va registrar l’1,02%, i les zones agrícoles, l’1,08%, respecte a la superfície total de la conca. Les zones urbanes no van mostrar canvis en el període analitzat, i es considera que això és degut a les condicions topogràfiques de la conca del riu Cuale. Bartolo Cruz Romero Jorge Téllez López Fátima Maciel Carrillo González Drets d'autor (c) 2020 Bartolo Cruz Romero, Jorge Téllez López, Fátima Maciel Carrillo González https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2020-10-27 2020-10-27 67 1 33 50 10.5565/rev/dag.554 Jane Jacobs a Barcelona: les condicions per a la vitalitat urbana i la seva relació amb la mobilitat quotidiana http://ada.uab.cat:8104/dag/article/view/v67-n1-delclos-miralles Aquest estudi avalua les idees de Jane Jacobs, coneguda activista i pensadora urbana, aplicades a la ciutat de Barcelona. Per fer-ho, en primer lloc, se sintetitzen les sis condicions bàsiques de Jacobs per a la vitalitat urbana per districtes i per barris. En segon lloc, es relaciona la vitalitat urbana en el barri amb els principals patrons de mobilitat quotidiana de les persones residents. Si bé els barris de Barcelona presenten considerables diferències pel que fa a les seves condicions per a la vitalitat, al seu torn s’ha detectat una clara relació d’aquests nivells amb les pautes de mobilitat quotidiana de la població, amb un especial vincle amb els desplaçaments a peu i de proximitat. Aquest treball mostra de quina manera l’aplicació de les idees de Jacobs a una ciutat mediterrània com Barcelona permet analitzar els efectes que generen diferents tipus de teixits urbans. Xavier Delclòs-Alió Carme Miralles-Guasch Drets d'autor (c) 2021 Xavier Delclòs-Alió, Carme Miralles-Guasch https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2021-01-26 2021-01-26 67 1 51 72 10.5565/rev/dag.567 Trajectòries migratòries i rendiment escolar als barris de Barcelona http://ada.uab.cat:8104/dag/article/view/v67-n1-domingo-bayona Els 53.612 alumnes relacionats amb la immigració que estudien a la ciutat de Barcelona durant el curs 2015-2016 representen el 30,4% del total de l’alumnat. Un 15,1% d’aquests resideixen als barris més vulnerables inclosos en el Pla de Barris, on representen el 43% dels alumnes. En aquest treball s’analitza l’assoliment del grau d’ESO dels alumnes d’instituts públics i la seva relació amb el procés migratori, amb una especial atenció als que viuen als barris més vulnerables. Els resultats indiquen l’existència de fortes diferències en la composició de l’alumnat segons la titularitat del centre, així com proporcions més altes d’alumnes que no obtenen el grau d’ESO entre els d’origen immigrant. Als barris més vulnerables, els autòctons i els immigrants s’aproximen a causa dels mals resultats dels alumnes autòctons, mentre que s’observa una relació negativa entre concentració i resultats per als autòctons motivada per la selecció negativa associada al <em>white flight</em>. Andreu Domingo Jordi Bayona-i-Carrasco Drets d'autor (c) 2021 Andreu Domingo, Jordi Bayona-i-Carrasco https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2021-01-26 2021-01-26 67 1 73 102 10.5565/rev/dag.608 La cultura com a estratègia de regeneració urbana a Monterrey, Mèxic http://ada.uab.cat:8104/dag/article/view/v67-n1-garza-ramirez-roca-villares La cultura s’ha utilitzat com a estratègia de regeneració urbana per la seva permeabilitat cap a altres àrees del desenvolupament. Des de fa més de 30 anys, el centre de Monterrey ha experimentat deteriorament, pèrdua de població i abandonament, de manera que l’estratègia del sector públic ha estat realitzar projectes de regeneració urbana amb forta implicació cultural. Tot i la magnitud i la inversió dels projectes, no s’han aconseguit els objectius esperats. En canvi, a partir de l’any 2013 sorgeixen projectes des d’iniciatives <em>bottom-up</em> que estan transformant positivament el lloc. S’analitzen els projectes de regeneració urbana mitjançant entrevistes a actors clau. Entre els principals resultats, destaquen les iniciatives <em>bottom-up</em> com a processos de regeneració cultural capaços de transformar el territori i el teixit social. La falta de diàleg entre actors és un dels principals obstacles per produir transformacions més contundents en el context sociourbà. Fabiola R. Garza-Rodríguez Nancy Andrea Ramírez-Agudelo Elisabet Roca Bosch Míriam Villares Junyent Drets d'autor (c) 2020 Fabiola R. Garza-Rodríguez, Nancy Andrea Ramírez-Agudelo, Elisabet Roca Bosch, Míriam Villares Junyent https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2020-10-27 2020-10-27 67 1 103 132 10.5565/rev/dag.555 La noció del paisatge en l’alumnat d’Educació Primària: una anàlisi de la seva representació http://ada.uab.cat:8104/dag/article/view/v67-n1-martinez-avila Aquest treball de recerca vol posar en relleu la importància de l’estudi del paisatge en Educació Primària. El coneixement i la relació amb el paisatge milloren l’educació de l’ésser humà i l’adquisició d’uns valors necessaris per a la vida en societat. Per això, s’ha de començar educant des de l’aula, amb els més petits, perquè creixin en un continu coneixement i contacte amb el medi ambient i el paisatge. L’objectiu de la investigació és conèixer quines són les representacions que realitza l’alumnat d’Educació Primària sobre el paisatge. La metodologia utilitzada, de doble via, qualitativa i quantitativa, s’ha basat en l’anàlisi dels dibuixos fets per alumnat de cada cicle d’aquesta etapa educativa. Ramón Martínez-Medina Covadonga Ávila-Marín Drets d'autor (c) 2020 Ramón Martínez-Medina, Covadonga Ávila-Marín https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2020-10-27 2020-10-27 67 1 133 151 10.5565/rev/dag.539 La dispersió urbana i els costos temporals de la mobilitat: el cas de Matadepera, Regió Metropolitana de Barcelona http://ada.uab.cat:8104/dag/article/view/v67-n1-mezzetti-badia-gisbert El consum excessiu de sòl, la pèrdua de biodiversitat, la descohesió social i la pèrdua d’identitat, la privatització del paisatge o els costos temporals de la mobilitat són alguns dels impactes de la dispersió urbana. Aquest article se centra en l’anàlisi de la mobilitat quotidiana en un municipi de la Regió Metropolitana de Barcelona, Matadepera. S’analitzen els costos temporals de la mobilitat —en cotxe i a peu— utilitzant dues metodologies diferents de l’anàlisi de xarxes: 1) matriu de costos OD des de cada portal als serveis bàsics, i 2) càlcul d’àrees de servei a partir de punts d’interès. L’objectiu és fer una representació i cartografiar l’accessibilitat de la població per explicar el nivell de dependència del transport motoritzat privat. Els resultats demostren com la dispersió urbana, i molt especialment en zones de relleu pronunciat, afecta directament la modalitat de transport i dificulta l’ús d’alternatives de mobilitat més sostenibles. Giulio Mezzetti Anna Badia Meritxell Gisbert Drets d'autor (c) 2020 Giulio Mezzetti, Anna Badia, Meritxell Gisbert https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2020-10-29 2020-10-29 67 1 153 177 10.5565/rev/dag.630