http://ada.uab.cat:8104/dag/issue/feed Documents d'Anàlisi Geogràfica 2021-02-04T12:06:46+01:00 Editors DAG revista.dag@uab.cat Open Journal Systems <p><span id="result_box" lang="en"><span class="hps"><em>Documents d'Anàlisi Geogràfica</em></span></span> és una revista acadèmica en accés obert que s'interroga sobre les interaccions entre natura, societat, política, economia i cultura que es donen sobre l'espai a les diferents escales. Editada conjuntament pels departaments de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Girona, <span id="result_box" lang="en"><span class="hps"><em>Documents d'Anàlisi Geogràfica</em></span></span> té una periodicitat quadrimestral. </p><p>Per a subscripcions de l'edició en paper, adreceu-vos a: Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, 08193 Bellaterra (Barcelona). Tel. 93 581 10 22, sp@uab.cat <a href="/dag/manager/setup/">http://www.uab.cat/publicacions</a></p> http://ada.uab.cat:8104/dag/article/view/v67-n1-gorostiza Pérez-Olivares, Alejandro (2018). Victoria y control en el Madrid ocupado. Los del Europa (1939-1946) 2021-01-26T13:27:17+01:00 Santiago Gorostiza sgorostiza@gmail.com Pérez-Olivares, Alejandro (2018)<br /><em>Victoria y control en el Madrid ocupado. Los del Europa (1939-1946)</em><br />Madrid: Traficantes de Sueños, 211 p. (Publicat sota llicència Creative Commons 3.0)<br />ISBN 978-84-948068-6-5 2021-01-26T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Santiago Gorostiza http://ada.uab.cat:8104/dag/article/view/v67-n1-orta Jordana, Jacint (2017). Barcelona, Madrid y el Estado. Ciudades globales y el pulso por la independencia en Cataluña 2021-01-26T13:27:17+01:00 Albert Orta Mascaró albert.orta@gmail.com Jordana, Jacint (2017)<br /><em>Barcelona, Madrid y el Estado. Ciudades globales y el pulso por la independencia en Cataluña</em><br />Barcelona: Catarata, 208 p.<br />ISBN 978-84-9097-634-0 2021-01-26T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Albert Orta Mascaró http://ada.uab.cat:8104/dag/article/view/v67-n1-beato-et-al Les pastures de muntanya de la Serra de l’Aramo (Massís Central Asturià): anàlisi geoecològica, evolució històrica i dinàmica recent 2021-01-26T13:27:14+01:00 Salvador Beato Bergua beatosalvador@uniovi.es José Luis Marino Alfonso jolumarino@gmail.com Miguel Ángel Poblete Piedrabuena mpoblete@uniovi.es Raquel Cunill Artigas cunillraquel@gmail.com José Manuel Rodríguez Berdasco jmberdasko@hotmail.com S’analitzen les pastures montanes i subalpines de la Serra de l’Aramo, bastió calcari del Massís Central Asturià, centrant-se no només en l’estat i la composició dels prats, sinó també en el seu origen i esdevenir històric, especialment en la dinàmica actual. Les metodologies emprades inclouen, entre d’altres, l’estudi florístic i fitosociològic, la cartografia de cobertes vegetals i d’hàbitats d’interès comunitari de port herbaci, l’assaig de la pedoantracologia i tècniques historicistes. Com a resultat, s’han caracteritzat les pastures montanes i subalpines, així com cartografiat la distribució dels hàbitats herbacis 6170, 6210, 6230, 6510, 8130 i 8210, i ha quedat establerta l’expansió de les pastures durant l’edat del bronze. Així doncs, cal destacar el ric llegat de les pastures de muntanya com a entitat sociocultural, paisatgística i geoecològica, de manera que la seva gestió mereix una profunda reflexió d’acord amb el canvi global actual. 2021-01-26T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Salvador Beato Bergua, José Luis Marino Alfonso, Miguel Ángel Poblete Piedrabuena, Raquel Cunill Artigas, José Manuel Rodríguez Berdasco http://ada.uab.cat:8104/dag/article/view/v67-n1-cruz-tellez-carrillo Análisi de canvis en les cobertures i usos del sòl de la conca del riu Cuale, Jalisco, Mèxic 2021-01-26T13:27:15+01:00 Bartolo Cruz Romero cruzromerobartolo@gmail.com Jorge Téllez López jorgetellezlopez@gmail.com Fátima Maciel Carrillo González fmacielux@gmail.com Es va classificar la cobertura de tres imatges satel·litàries Landsat (P030 y R046) dels anys 1990 (Sensor TM), 2003 i 2013 (Sensor ETM) amb el programari SIG Arc Gis 10 (ESRI, 2008) ®. Es van generar mapes temàtics amb quatre classes de cobertura, amb una fiabilitat del 75%, el 78% i el 86%, i estimacions del coeficient Kappa de 0,61, 0,67 i 0,80, respectivament. Aquests mapes van ser comparats mitjançant matrius d’error, on es van registrar processos evidents, com el canvi de cobertura en espais destinats a activitats agrícoles. La taxa de canvi va ser del 0,99% per al bosc temperat de coníferes i latifoliades, el bosc tropical subcaducifòlia va registrar l’1,02%, i les zones agrícoles, l’1,08%, respecte a la superfície total de la conca. Les zones urbanes no van mostrar canvis en el període analitzat, i es considera que això és degut a les condicions topogràfiques de la conca del riu Cuale. 2020-10-27T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2020 Bartolo Cruz Romero, Jorge Téllez López, Fátima Maciel Carrillo González http://ada.uab.cat:8104/dag/article/view/v67-n1-delclos-miralles Jane Jacobs a Barcelona: les condicions per a la vitalitat urbana i la seva relació amb la mobilitat quotidiana 2021-01-26T13:27:15+01:00 Xavier Delclòs-Alió xavier.delclos@uab.cat Carme Miralles-Guasch carme.miralles@uab.cat Aquest estudi avalua les idees de Jane Jacobs, coneguda activista i pensadora urbana, aplicades a la ciutat de Barcelona. Per fer-ho, en primer lloc, se sintetitzen les sis condicions bàsiques de Jacobs per a la vitalitat urbana per districtes i per barris. En segon lloc, es relaciona la vitalitat urbana en el barri amb els principals patrons de mobilitat quotidiana de les persones residents. Si bé els barris de Barcelona presenten considerables diferències pel que fa a les seves condicions per a la vitalitat, al seu torn s’ha detectat una clara relació d’aquests nivells amb les pautes de mobilitat quotidiana de la població, amb un especial vincle amb els desplaçaments a peu i de proximitat. Aquest treball mostra de quina manera l’aplicació de les idees de Jacobs a una ciutat mediterrània com Barcelona permet analitzar els efectes que generen diferents tipus de teixits urbans. 2021-01-26T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Xavier Delclòs-Alió, Carme Miralles-Guasch http://ada.uab.cat:8104/dag/article/view/v67-n1-domingo-bayona Trajectòries migratòries i rendiment escolar als barris de Barcelona 2021-02-04T12:06:46+01:00 Andreu Domingo adomingo@ced.uab.es Jordi Bayona-i-Carrasco jbayona@ced.uab.es Els 53.612 alumnes relacionats amb la immigració que estudien a la ciutat de Barcelona durant el curs 2015-2016 representen el 30,4% del total de l’alumnat. Un 15,1% d’aquests resideixen als barris més vulnerables inclosos en el Pla de Barris, on representen el 43% dels alumnes. En aquest treball s’analitza l’assoliment del grau d’ESO dels alumnes d’instituts públics i la seva relació amb el procés migratori, amb una especial atenció als que viuen als barris més vulnerables. Els resultats indiquen l’existència de fortes diferències en la composició de l’alumnat segons la titularitat del centre, així com proporcions més altes d’alumnes que no obtenen el grau d’ESO entre els d’origen immigrant. Als barris més vulnerables, els autòctons i els immigrants s’aproximen a causa dels mals resultats dels alumnes autòctons, mentre que s’observa una relació negativa entre concentració i resultats per als autòctons motivada per la selecció negativa associada al <em>white flight</em>. 2021-01-26T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Andreu Domingo, Jordi Bayona-i-Carrasco http://ada.uab.cat:8104/dag/article/view/v67-n1-garza-ramirez-roca-villares La cultura com a estratègia de regeneració urbana a Monterrey, Mèxic 2021-01-26T13:27:16+01:00 Fabiola R. Garza-Rodríguez fabiola.grz@gmail.com Nancy Andrea Ramírez-Agudelo nancy.andrea.ramirez@upc.edu Elisabet Roca Bosch elisabet.roca@upc.edu Míriam Villares Junyent miriam.villares@upc.edu La cultura s’ha utilitzat com a estratègia de regeneració urbana per la seva permeabilitat cap a altres àrees del desenvolupament. Des de fa més de 30 anys, el centre de Monterrey ha experimentat deteriorament, pèrdua de població i abandonament, de manera que l’estratègia del sector públic ha estat realitzar projectes de regeneració urbana amb forta implicació cultural. Tot i la magnitud i la inversió dels projectes, no s’han aconseguit els objectius esperats. En canvi, a partir de l’any 2013 sorgeixen projectes des d’iniciatives <em>bottom-up</em> que estan transformant positivament el lloc. S’analitzen els projectes de regeneració urbana mitjançant entrevistes a actors clau. Entre els principals resultats, destaquen les iniciatives <em>bottom-up</em> com a processos de regeneració cultural capaços de transformar el territori i el teixit social. La falta de diàleg entre actors és un dels principals obstacles per produir transformacions més contundents en el context sociourbà. 2020-10-27T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2020 Fabiola R. Garza-Rodríguez, Nancy Andrea Ramírez-Agudelo, Elisabet Roca Bosch, Míriam Villares Junyent http://ada.uab.cat:8104/dag/article/view/v67-n1-martinez-avila La noció del paisatge en l’alumnat d’Educació Primària: una anàlisi de la seva representació 2021-01-26T13:27:16+01:00 Ramón Martínez-Medina rmartinez@uco.es Covadonga Ávila-Marín m02avmac@uco.es Aquest treball de recerca vol posar en relleu la importància de l’estudi del paisatge en Educació Primària. El coneixement i la relació amb el paisatge milloren l’educació de l’ésser humà i l’adquisició d’uns valors necessaris per a la vida en societat. Per això, s’ha de començar educant des de l’aula, amb els més petits, perquè creixin en un continu coneixement i contacte amb el medi ambient i el paisatge. L’objectiu de la investigació és conèixer quines són les representacions que realitza l’alumnat d’Educació Primària sobre el paisatge. La metodologia utilitzada, de doble via, qualitativa i quantitativa, s’ha basat en l’anàlisi dels dibuixos fets per alumnat de cada cicle d’aquesta etapa educativa. 2020-10-27T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2020 Ramón Martínez-Medina, Covadonga Ávila-Marín http://ada.uab.cat:8104/dag/article/view/v67-n1-mezzetti-badia-gisbert La dispersió urbana i els costos temporals de la mobilitat: el cas de Matadepera, Regió Metropolitana de Barcelona 2021-01-26T13:27:16+01:00 Giulio Mezzetti mezzetti92@gmail.com Anna Badia anna.badia@uab.cat Meritxell Gisbert meritxell.gisbert@uab.cat El consum excessiu de sòl, la pèrdua de biodiversitat, la descohesió social i la pèrdua d’identitat, la privatització del paisatge o els costos temporals de la mobilitat són alguns dels impactes de la dispersió urbana. Aquest article se centra en l’anàlisi de la mobilitat quotidiana en un municipi de la Regió Metropolitana de Barcelona, Matadepera. S’analitzen els costos temporals de la mobilitat —en cotxe i a peu— utilitzant dues metodologies diferents de l’anàlisi de xarxes: 1) matriu de costos OD des de cada portal als serveis bàsics, i 2) càlcul d’àrees de servei a partir de punts d’interès. L’objectiu és fer una representació i cartografiar l’accessibilitat de la població per explicar el nivell de dependència del transport motoritzat privat. Els resultats demostren com la dispersió urbana, i molt especialment en zones de relleu pronunciat, afecta directament la modalitat de transport i dificulta l’ús d’alternatives de mobilitat més sostenibles. 2020-10-29T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2020 Giulio Mezzetti, Anna Badia, Meritxell Gisbert